Historia de interlingua
STANDARDISATION

In action a UNESCO

Le grande distribution de un libro special al conferentia ambiental de UNESCO non occurreva secundo le planos. Ma illo addeva un valorose contribution al uso seriose de interlingua.

Per Thomas Breinstrup

Le organisationes international es le scopo evidente pro le labor del Union Mundial pro Interlingua (UMI). Pro isto multe initiativas se ha dirigite verso iste organisationes pro promover interlingua e diffunder le cognoscentia al lingua e le servicios que illo presenta a tal organisationes.

Currero - numero special dedicate al UNESCO, april-junio 1972 Le UMI assi editava un edition special (numero 28 de april-junio 1972) de su magazin official, Currero, con le intention de facer le statos-membros de UNESCO attente de interlingua como le lingua de communication que esseva besoniate in iste organisation.

Un selection multo large de articulos super themas relevante esseva presentate - completemente in interlingua, naturalmente. Inter altere, on refere, como UNESCO mesme in 1971 dava le carga a dr. Eugen Wüster de elaborar un clave pro omne normas, organisationes e singule expertos in tote le mundo in le dominio del terminologia. Ille debeva simultaneemente planar un centro international de terminologia, lo que plus tarde deveniva le Organisation de Standardisation International (ISO).

Ante-Post - Un Diagnose In le edition special anque se mentiona le libro del professor svedese de biochimia, Gösta Ehrensvärd, super ambiente, ressources e populationes, Före-Efter, que esseva editate in un version in interlingua in 48 paginas sub le titulo Ante-Post. Le libro habeva apparite in octobre le anno antea e habeva provocate un grande attention justificate. Le Societate Svedese pro Interlingua (SSI) habeva initiate le edition. Le intention esseva distribuer le plure milles de exemplares a omne participantes in le conferentia ambiental del Nationes Unite in Stockholm in le estate 1972 e al multe jornalistas participante de tote le mundo. Pro isto le libro esseva fornite con un copertura special. Sur illo es narrate - in le cinque linguas de labor del NU: anglese, chinese, espaniol, francese e russo - super le contento del libro e super le lingua usate, interlingua.

Totevia, le action non occurreva exactemente, como on habeva planificate. Le secretario del SSI, Ingvar Stenström, narra:

"Le tirage del libro esseva 4.000 exemplares. De illos un portion esseva expedite al ambassadas del paises participante. Le Societate Svedese pro Interlingua habeva sperate poter inviar a cata singule participante del conferentia su exemplar personal, ma per rationes de securitate le SSI non poteva reciper le adresses del participantes.

Le SSI anque non esseva permittite accesso al Riksdagshuset (le parlamento, red.) pro distribuer exemplares al jornalistas, qui esseva presente in milles. Le SSI demandava a un empleato la de placiar le cassa con le libro accessibile pro le jornalistas. Quando le conferentia esseva finite, il se monstrava totevia que le cassas habeva state si celate que solmente poc exemplares habeva essite prendite!

Esseva del scriber del jornalistas super le libro in le paises respective, que nos habeva expectate tanto. Ma de iste idea excellente de professor Hjalmar Sjövall, alora presidente del SSI, veniva solmente un contrbution al litteratura de interlingua. Erik Berggren, John Nordin e io poneva multe labor in finir le traduction, lo que esseva difficile, pois que nos al mesme tempore esseva occupate del traduction del libro "Populationes in developpamento" de professor Hyrenius (que esseva vendite in plus de exemplares in interlingua que in svedese!) e con le leger probas de mi manual (Interlingua - instrumento moderne de communication international, red.). Ma le idea de Sjövall esseva justo un tal cosa al qual al minus io non pote dicer no," narra Ingvar Stenström.

Revidite: 2006-12-29

Cerca le Historia de interlingua per FreeFind

FACTOS

Lege plus super "Ante-Post" e vide paginas del publication - inclusive le presentation al participantes e jornalistas
clicca ci.