L’article determinat és le per a tots els gèneres (masculí, femení i neutre) i nombres (singular i plural). L’article indeterminat és un per a tots els gèneres: le patre, le matre, le hotel, le ideas, un infante (= infant, nen, nin, xiquet), un femina (= dona), un television. Les preposicions a i de més l’article determinat esdevenen al i del: ille pensa al ideas del professor.

Els substantius acabats en vocal (a, e, i, o, u, y) formen el plural per addiciò de -s, i els substantius acabats en consonant formen el plural per addiciò de -es: le lingua, le linguas, un nation, multe nationes.

L’adjectiu es invariable (és a dir, no hi ha concordança amb el substantiu o el pronom) i pot trobar-se davant o darrere del substantiu: bon die, le bon infantes, un grande hotel, un idea interessante, importante negotios.

L’adverbi és format per l’addició de -mente (-amente darrere una -c final) a l’adjectiu: un belle edition, bellemente editate, un impossibilitate physic, physicamente impossibile. El comparatiu de superioritat dels adjectius i adverbis és format amb plus i el superlatiu amb le plus, i els graus d’inferioritat amb minus i le minus: forte — plus forte — le plus forte. London es un del plus grande citates del mundo; le avion vola minus rapidemente que le Boeing; un centimetro es minus longe que un metro, ma un millimetro es le minus longe del tres.

El verb té solament set formes diferents (la forma basica més le sis terminacions): -, -va, -ra, -rea, -r, -nte, -te.

En aquest resum introductori hom ha subratllat la vocal accentuada en casos que al principi podrien oferir dubtes.

Hi ha tres infinitius (-ar, -er, -ir), i cada verb és format com a la taula, excepte que alguns verbs en -er tenen un panticipi present en -iente com els verbs en -ir. El gerundi no existeix com a forma especial; s’utilitza en tots els casos el participi present.

Aquesta única forma del verb s’utilitza per a totes les persones del singular (io, tu, ille, illa, illo, on) i del plural (nos, vos, illes, illas, illos). El pronom s’omet solament en l’imperatiu i en certes expressions impersonals. Els verbs esser, haber i vader tenen, a més de la forma normal, un present simplificat: es, ha, va.

La terminaciò del futur i la del condicional són accentuades foneticament (però no porten accent grafic): parlara, parlarea. Una forma de futur alternativa es la formada per va més l’infinitiu: nos va parlar.

El pretèrit perfet compost i el pretèrit plusquamperfet són formats per ha o resp. habeva més el participi passat: io ha parlate, illes habeva parlate.

El passat és la forma normal per a la narraciò d’esdeveniments passats (conclosos i continus; això és, el pretèrit perfet i el pretèrit imperfet (en interlingua no es fa diferència entre aquestes dues formes; solament existeix una forma comuna). El passat és també una forma alternativa al pretèrit perfet compost.

El subjuntiu no existeix excepte per al verb esser, la forma subjuntiva del qual és sia, que també és la forma normal de l’imperatiu d’esser.

A més de les formes regulars, el verb esser té formes alternatives: el present plural pot esser son, el futur sera, i el passat (pretèrit perfet simple/imperfet) era.

La pronunciaciò en general és “classica”: vocals com en castellà, italià; c davant de e, i com s o ts; en altres casos com k; th com t; ph com f; z com z o s sonora del català zero, rosa; ch com k o ch; g com gu.

L’accentuaciò es natural, l’accent cau sovint sobre la vocal davant de l’ultima consonant. L’accent ortogràfic no existeix en interlingua.

---

Vocabulari d’Interlingua

A [1] B [2] C [3] D [4] E [5] F [6] G [7] H [8] I [9] J [10] K L [11] M [12] N [13] O [14] P [15] R [16] S [17] T [18] U [19] V [20] W [21] Y Z

---

A

ab de, des de
accender encendre
ad a
adjutar ajudar
ager actuar
al(i)cun algun, -a
al(i)cuno algú
al(i)quando (alg)una vegada
al(i)quanto una mica, un poc
alicubi en algun lloc
alique quelcom, alguna cosa
alora llavors
alsi també
alte alt, -a
altere (un) altre, (una) altra
in alto dalt, cap a dalt
amar amar, estimar
ambiente ambient
America Amèrica
american <adj.> americà, -ana
americano, -a <n.> americà, -ana <habitant>
amico, -a amic, -iga
an ¿
ancora encara
Andorra Andorra
andorran <adj.> andorrà, -ana
andorrano, -a <n.> andorrà, -ana
Anglaterra Anglaterra
anglese <adj., n.> anglès, -a
anno any
anque també
ante abans de
antea abans
aperir obrir
apparer apareixer
appellar dir-se
appertiner pertànyer
apportar portar
apprender aprendre
apud prop de, a prop de, al costat de
arder cremar
arrivar arribar
ascoltar escoltar
assatis bastant
assecurar assegurar
assi així
attender esperar
attinger arribar
attraher atraure
audir oir
augmentar augmentar
avante abans de

---

B

balear balear, -s
Baleares Balears
basse baix, -a
in basso baix, cap a baix
bastante bastant
batter batre
belle bell, -a; formós, -osa
ben bé
ben que bé que
besonio necessitat
biber beure
billet bitllet
bon bo, bon, -a
brac(h)io braç
Brasil Brasil
brasilian <adj.> brasiler, -a
brasiliano, -a <n.> brasiler, -a <habitant>
breve breu

---

C

cader caure
calide calent, -a
cambiar canviar
camera cambra, habitació
campo camp
capace capaç
capite cap <anatomia>
car car, -a
casa casa
caso cas
cata cada
catalan <adj.> català, -ana
catalano, -a <n.> català, -ana <habitant>
Catalonia Catalunya
causa causa
a causa de per causa de
celar ocultar
cento cent
cercar cercar, buscar
certe cert
cessar cessar
China Xina
chinese <adj., n.> xinés, -esa
cinque cinc
circa, circum a voltant de
citate ciutat
clauder tancar, cloure
cognoscer conèixer
comenciar començar
como com
comprar comprar
comprender comprendre, entendre
con amb
continer contenir
convenir convenir
coperir cobrir
coram abans de
corde cor <anatomia>
corpore cos
cosa cosa
costar costar
creder creure
crescer crèixer
cuje el (la) ... del (de la) qual
currer córrer
curte curt, -a

---

D

de de
de bon hora d’hora, aviat
deber haver de, deure
dece deu
deman demà
demandar preguntar, demanar
depois, depost després de
derecto dret, tarifa
desde després de, des de
detra darrere de
devenir esdevenir
dext(e)re dret, -a
dicer dir
die dia
difficile difícil
disparer desaparèixer
dolor dolor
dono do, dàdiva
dormir dormir
dubita dubte
ducer portar
dum mentre que
dunque per això
duo dos, dues
durante durant
durante que mentre que

---

E

e i
ecce vet aci
effortiar se esforçar-se
era = esseva <verb esser>
Espania Espanya
espaniol <adj., n.> espanyol, -a
esque ¿
esser ésser, estar
estate estiu
estranie estrany, -a
etate edad
etiam també
Europa Europa
europee europeu, -ea
evenir esdevenir
ex de, des de
exprimer expressar
extra fora de

---

F

facer fer
facie cara, faç
facile fàcil
facto fet
fatigate fatigat
per favor si us plau
felice feliç
femina dona
filio, -a fill, -a
fin fi
al fin a la fi
in fin en conclusiò
a fin de a fi de
a fin que a fi que
finir acabar, finir
folio full <paper>; fulla <arbre>
foras, foris fora de
forsan potser
forte fort, -a
fortiar forçar
francese <adj., n.> francès, -esa
Francia França
fratre germà
frigide fred, -a
fundar fundar
fundo fondo

---

G

Galles Galles
gallese <adj., n.> galès, -esa
gamba cama
ganiar guanyar
gauder gaudir
gaudio gaudi
german <adj.> alemany, -a
Germania Alemanya
germano, -a <n.> alemany, -a <habitant>
grande gran
grate agraït
gratias gràcies

---

H

haber haver, tenir
al hazardo al’atzar
heri ahir
hiberno hivern
hic aquí
Hispania Hispània
hispanic hispànic, -a
hodie hui, avui
homine home
hora hora
de bon hora d’hora, aviat

---

I

ibi allí, allà
il <article neutre> el, allò
il ha hi ha
illa ella
illac allà
ille ell, aqueix
illes ells
illo això, allò
imprimer imprimir
in en, a
incontrar trobar
infante infant, nen, -a, nin, -a, xiquet, -a
infra sota de
inseniar ensenyar
insimul junt
integre integre, enter
inter entre
interim, intertanto entretant
intra dintre de
inviar enviar
io jo
ipse mateix
iste aquest, -a, est, -a
isto això, açò

---

J

ja, jam ja
jacer jeure
jammais alguna vegada, jamai
jectar llençar
jocar jogar
junger juntar, junyir
juvene jove
juxta prop de

---

L

large ample
lassar deixar
latere costat <cf. lateral>
lavar rentar, llavar
leger llegir
legier lleuger
lente lent
levar aixecar, elevar
leve esquerre <cf. levogir>; lleu
libere lliure
libro llibre
lingua llengua
littera carta, lletra
lo que allò que, la qual cosa
loco lloc
in loco de en lloc de
longe llarg
lontan lluny, llunya
lor llur, llurs
lumine llum

---

M

ma però, mes
major major, més gran
mal dolent, mal
malgrado malgrat
mancar mancar, faltar
mangiar menjar
maniera manera
de maniera que de manera que
mano mà
matino matí
matre mare
medietate meitat, mitjà
melio <adv.> millor
melior <adj.> millor
mense mes <cf. mensual>
mesme mateix
mesmo encara, també
mi meu, meva, meus, meves
minor menor
minus menys
al minus almenys
a minus que a menys que
mitter collocar, posar
moneta diner, moneda
monstrar mostrar
morir morir
multe <adj.> molt, -s
multo <adv.> molt
mundo món <cf. mundial>

---

N

nam ja que, car
nascer néixer, nàixer
necun <adj. indef.> cap
necuno ningú
nemo ningú
nette net, clar
ni ni
nihil, nil res
nimie, nimis <adv.> massa
no no
nocte nit <cf. nocturn>
nomine nom
non no
nondum encara no
nonne? ¿no és veritat?
nonobstante no obstant
nos nosaltres, nos, ens
nostre nostre, -a
nove nou, nova
de nove, de novo denou
novem <numeral> nou
nulle <adj. indef> cap
nunc ara
nunquam mai

---

O

o o
o ... o o ... o
oblidar oblidar
obra obra
obtener obtenir
octo vuit
oculo ull <cf. ocular>
olim abans
omne tot
on hom
ora ara

---

P

pagar pagar
pais país
parer semblar, parèixer
parlar parlar
parola paraula
partir partir, sortir
parve petit <cf. parvul>
passato passat
patre pare
pauc <adj.> poc, -s
pauco <adv.> poc
paupere pobre
pecia peça
pede peu
pejo(r) pitjor
pena pena
a pena a penes
pensar pensar
per per
perder perdre
periculo perill
perque perquè
pertiner pertànyer
pesante pesant, pesat
placer plaure, agradar
plen ple
plure diversos
plus més
al plus com a màxim
de plus de més a més, per afegiment
in plus a més
poc <adj.> poc, -s
poco <adv.> poc
Polonia Polònia
polonese <adj., n.> polonès, -esa
poner posar
populo poble
porta porta
portar portar
post darrere, després de
postea després
postmeridie tarda
poter poder
povre pobre
precio preu
prender prendre
a presso prop de
presto aviat
preter més allà de
prime primer, -a
principate principat
pro per, per a
probar provar
promitter prometre
proponer proposar
proprie propi, pròpia
proque perquè
proxime pròxim, -a

---

Q

qua com a, en qualitat de
qual qual
le qual el qual, la qual
qualque aigun, -a, qualque
quando quan
quante <adj.> quant, -s
quanto <adv.> quant
in quanto a quant a
quasi quasi
quatro quatre
que que, què, qui
lo que la qual cosa
qui qui
quo a on <cf. “quo vadis?”>

---

R

rapide ràpid
ration raó
re referent a, sobre
reciper rebre <cf. recipient>
regratiar agrair
reguardar mirar
remaner romandre <cf. remanent>
responder respondre
restar restar, quedar
retro endarrere
ric <adj.> ric, -a

---

S

salutar saludar
salvo salvant, exceptuant, llevat de
san sa, sana
saper saber <cf. sapiència>
a saper saber/a...
satis bastant
scriber escriure
se se, es, si <reflexiu>
secundo segons <preposiciò>
secur segur, -a
sed però, mes
seder seure
semper, sempre sempre
senior senyor
seniora senyora
senioretta senyoreta
sentir sentir
septe <numeral> set
septimana setmana
sequer seguir <cf. seqüència>
sex <numeral> sis
si si; si, tan
sia sigui, sia
sinistre esquerre, -a
sol sol
solmente sols, solament
soror germana
de sorta que de manera que
sortir sortir
sovente sovint
sperar esperar
star estar dempeus, estar dret
Le Statos Unite de America Els Estats Units d’Amèrica
statounitese <adj., n.> americà, -ana
su seu, seva, seus, seves
sub sota de
subite de sobte, sobtadament
super sobre
supponer suposar
supra a dalt
sur sobre

---

T

tabula taula
tacer callar
tal tal
tamen tanmateix
tante <adj.> tant, -a
tanto <adv.> tant, tan
in tanto que en tant que
tarde tard
temperie temps <atmosfèric> <cf. intempèrie>
tempore temps <cronològic>
tener tenir
timer témer <cf. timid>
tirar tirar
tosto aviat
plus tosto aviat/més...
tote <adj.> tot, -a
totevia tanmateix, encara
toto <adv.; n.> tot
non del toto de res, no s’ho val
tractar tractar
traducer traduir
traher tirar, estirar <tracciò>
tranquille tranquil, -lla
trans a l’altre costat (de)
travaliar treballar
tres <numeral> tres
troppo <adv.> massa
trovar trobar
tu tu; teu, teva, teus, teves
tum, tunc llavors

---

U

ubi on, a on
ubique arreu
ulle algun, -a
ultime últim, -a
ultra més alla de
un un, una
unquam sempre
usque fins (a)
utile útil, -s

---

V

vacue buit, buida, vacu, vàcua
vader caminar, anar <cf. “quo vadis?”>
Valencia València
valencian valencià, -ana
valenciano, -a valencià, -ana <habitant>
varie diferent
vender vendre
venir venir
ver veritable, vertader
verso vers, cap a
vespere vespre
vetere, vetule vell, -a
via fora, via
vice vegada
a vices a vegades
in vice de en lloc de
vider veure
vista vista
viste en vista de
vita vida
viver viure
voce veu
volar volar
voler voler, desitjar
vos vostè, vosaltres, vos
vostre voste, -a, -es

---

W

west oest

---

Ediciò provisional en català per a Catalunya, València i Balears
Edition provisori in catalano pro Catalonia, Valencia e Insulas Baleares

Redacciò en català:
Ricard Wilshuisen
Beckerstrasse 26
D-64289 Darmstadt
GERMANIA / ALEMANYA
1997-09-01